8 de març: El capitalisme en crisi contra les Treballadores

divendres 6 de febrer de 2009

Manifest:

Ara que el capitalisme ha entrat en una profunda crisi, recrua l’explotació, precarietat i atacs als drets de la classe treballadora en un intent de fer-nos pagar les seues conseqüències. Si sempre ens hem portat la pitjor part com venim denunciant, esta vegada no serà diferent!

La situació de desocupació creixent ha començat per certs sectors, però es fa extensiva cada vegada més al conjunt de la societat. Les dones partíem d’una situació de major vulnerabilitat que òbviament s’agreujarà doblement. La desocupació a més d’agreujar la situació econòmica de la dona treballadora i el seu entorn familiar i social, la relega en exclusivitat a les tasques domèstiques com fa segles.

Patim una gran precarietat laboral, junt amb la divisió sexual del treball, més visibles encara en sectors amb poca mobilitat com el servici domèstic (regulat per un obsolet RD de 1985 sense els mínims drets, sense dret a cap prestació per desocupació), neteges, telemàrqueting, teletreball, hoteleria, servicis, etc sectors amb un alt percentatge de contractacions temporals i amb un altíssim índex de contractació a temps parcial. En definitiva treballs mal remunerats i amb poca cobertura social.

Durant estos anys de “suposada bonança econòmica” les dones hem vingut denunciant la nostra alta precarietat, denunciant que el sistema, les institucions, l’estat i el mercat no tenen com a objectiu les necessitats de les persones. El seu únic objectiu ha sigut màxim benefici per als interessos capitalistes, l’enriquiment dels governs, el desmantellament dels servicis públics, la flexibilitat laboral, el control de les fronteres, el menyspreu pel medi ambient, i un llarg etc.

Les nostres moltes precarietats han sigut disfressades de xifres, d’estadístiques, suposadament salvades per un feminisme institucional a base de lleis (d’igualtat, de dependència, de violència domèstica…) però les dones, nosaltres, dones joves, menys joves, dones soles o acompanyades, amb filles o sense filles, migrants, autòctones, amb diferents identitats, hem patit la violència del sistema. Violència també que ens ve dels sectors més reaccionaris i podrits amussats per l’Església, amb la seua campanya integrista contra l’avortament i la llibertat sexual; violència que ve dels mitjans de comunicació i els seus ideals absurds de bellesa…

Mentrestant, els nostres governs formant part activa del discurs i participant activament de la seua lògica, venent-nos una suposada conciliació de la vida laboral i familiar, això sí, dins del paradigma de la flexibilització i competitivitat, sense qüestionar les condicions del mercat laboral. La conciliació de la vida laboral i familiar que ens venien per a nosaltres era mentida, ja que continuem sent les dones les que realitzem els treballs necessaris per al manteniment de la vida, és a dir, les tasques quotidianes de cures que no són remunerades, sinó que ens vénen imposades com resultat de l’assignació de rols en la societat. Este treball invisible i gratuït representa el 80% del total del treball no remunerat i els dos terços de tot el treball que es realitza en la societat. En definitiva actuant com a matalaf del sistema econòmic.

No podem permetre retrocessos en la conquista dels nostres drets, com a dones, com a classe obrera, com a persones que pretenem, que volem i lluitem per una transformació social on el sosteniment de la vida siga el centre. Front a la violència estructural del patriarcat i a les seues injustícies, s’imposa la lògica de la lluita, de les rebel·lies i del suport mutu. Ara el capitalisme ens mostra la seua verdadera cara, si nosaltres volem viure, cal acabar amb el capitalisme!

Els mecanismes del capitalisme també inclouen les guerres, i entre elles tenim una tan pròxima com la destrucció i massacre contra la Franja de Gaza. Les dones sabem que les guerres augmenten el dolor i les penalitats per a les dones treballadores que portem el càrrec familiar. Volem fer arribar a estes dones i a tot el poble palestí la nostra solidaritat i el nostre acompanyament pel dolor, per la destrucció i per la massacre de la Franja de Gaza per part del govern d’Israel. Ens colpeja la mort de dones, xiquetes i xiquets, homes, llars destruïdes, falta del mes elemental per a la subsistència, per a la sanitat, l’educació, sense treball ni possibilitat de recursos… ! Clamem per la Llibertat del poble palestí, perquè els genocides sionistes paguen pels seus crims i perquè la reconstrucció dels pobles palestins estiga en mans del poble palestí! En este 8 de març del 2009 les dones treballadores de la CGT declaren la seua solidaritat amb el poble palestí.

Dona, descobrix-te, organitza’t i lluita!!!