Referèndum XIV Conveni de Ford España

Amarga victòria

Ford i el 85% del Comité d’Empresa només aconsegueixen que 3.921 treballadors (52,74%) recolze el pitjor conveni dels últims 30 anys

Viernes 13 de mayo de 2005

Última actualización: Martes 25 de julio de 2006

La plantilla de Ford, composta per 7.434 treballadors, ha participat majoritàriament en el referèndum sobre el conveni, que s’ha celebrat en la jornada del dijous 12 de maig, entre les 3 h. i les 20 h.

L’abstenció ha sigut molt alta, ja que 1.543 treballadors no han acudit a les urnes, possiblement per no estar d’acord amb les negociacions tan particulars que ha imposat UGT i pel miserable de l’oferta de l’empresa. D’aquest 20,5% d’abstencions, possiblement la meitat corresponga a treballadors amb baixa per IT. L’altre 50%, uns 780 treballadors, estava en fàbrica però no ha votat. A açò cal afegir els 98 vots en blanc (que el famós líder sindical de Ford anomena “abstencions”, però que eren paperetes que estaven dins de l’urna: les abstencions són, precisament, els vots no emesos). Finalment, els vots anul•lats han sigut 20.

L’autèntica sorpresa, i amarga victòria per a Ford, UGT, CC.OO. PUT-Intersindical Valenciana i FAMIF, han sigut els 1.876 vots en contra de la firma de la citada oferta (recordem: IPC més 0’5%, cadascú dels anys 2005 /06/ 07/ 08, i 598 eventuals a fixos... quan porten sis anys! I si són contractats després de 2005 tindran de “propina” que treballar amb 2 o 3 graus salarials menys que els seus companys fixos durant 4 anys i mig). Tenint en compte que el NO sols el defenia CGT, sindicat perseguit, reprimit i discriminat per Ford España, que 3.413 treballadors -entre vots en contra i abstencions- no hagen acudit a votar el que quatre sindicats i l’empresa s’encabotaven a dir que era el millor possible, demostra dos coses: que l’oferta no ha calat en la plantilla i que la postura de CGT no és tan “residual” ni equivocada com molts deien; inclús sense haver-se llegit amb deteniment l’oferta.

Finalment, i després de congratular-nos amb l’ampli espai de rebuig a la primera oferta de Ford, la CGT es fa partícep del descontent i els dubtes que entre els treballadors ha creat la forma tan peculiar (alguns ja li diuen al referèndum “de Juan Palomo (jo m’ho guise, jo m’ho menge)" ja que només afiliats de UGT, el sindicat que més afany posava en l’opció del SÍ, hagen estat controlant les meses de votació, sense que treballadors neutrals, d’altres sindicats (ni de bon tros de l’únic que propugnava el NO) hagen tingut permís de l’empresa per a estar atenent la transparència del procés de les votacions. Una cosa increïble en un país que es denomina democràtic i respectuós amb les llibertats!

Secretaria de Comunicació de CGT-PV