CGT-PV davant de l’11-m 2005

dijous 10 de març de 2005

Darrer afegit: dijous 10 de març de 2005

Ja ha passat un any des de la terrible massacre que a Madrid va acabar amb la vida de 192 treballadors. Es va viure llavors una vergonyant espiral de mentides i manipulacions que tractaven de maquillar la veritat perquè el poble espanyol votara en les eleccions generals pensant que ETA havia sigut l’autora de semblant barbàrie i que el Partido Popular devia, com Bush, erigir-se en el gran assot del terrorisme.

Però el que havia succeït realment, i el poble ho va intuir ràpidament, és que el terror de la Guerra d’Iraq havia generat més terror, més injustícia. Algunes pancartes van lluir llavors una veritat tan nua com irrefutable: "Vosaltres llanceu les bombes, nosaltres posem els morts".

I que açò es diga alt i clar i que siga reconegut per la classe política, per la Comissió del 11-m, per tots... és l’única forma de respectar com mereix la memòria dels que van perdre la vida víctimes d’una vil venjança... venjança contra el govern espanyol, venjança injustificable i covard que s’encruelia contra la classe social que havia eixit al carrer per a condemnar sense embuts una guerra brutal.

Passat un any, la Confederació General del Treball del País Valencià, com a sindicat de classe que lluita contra la injustícia laboral i social, manifesta la seua plena solidaritat amb les víctimes i familiars i el seu desig que el temps cure les ferides però no siga mai un pretext per a l’oblit.

CGT-PV

València, 10 març del 2005