CGT considera un xantatge de Ford les vagues promeses d’invertir en Almussafes amb la condició que els treballadors accepten noves retallades socials i més flexibilitat laboral

divendres 21 de juliol de 2006

Darrer afegit: divendres 21 de juliol de 2006

Davant les informacions aparegudes en els mitjans sobre una nova reunió de la direcció de Ford Europa amb la secció d’UGT en aquesta empresa, la Secció Sindical de CGT en Ford vol manifestar que tals reunions (al marge dels treballadors, del Comitè d’Empresa i de la resta de sindicats) no són més que gestos de cara a la galeria, per part de l’equip de Gonzalo Pino (UGT-Ford) i un clar exemple de xantatge per part d’una multinacional, en el cas del senyor Fleming (Ford Europa).

En efecte, des de fa mesos són nombroses les notícies que es filtren a la premsa sobre possibles inversions en Ford Almussafes, que suposarien (en cas de materialitzar-se) la continuïtat dels nivells actuals de producció però amb nous models que substitueixen al Ka i al Mazda2. Però en tals notes de premsa sempre es procura enllaçar aquestes promeses de nous projectes amb “la necessitat” que la plantilla siga encara més flexible i accepte nous sacrificis.

Davant això la CGT considera que és absolutament immoral pretendre que els treballadors augmenten els seus ritmes de treball i perdan nous drets, quan en els últims anys ja hem sofert nombroses retallades i l’empresa ha obtingut, any rere any, rècord de producció i de beneficis.

Cal recordar que en els últims convenis ja s’han introduït un torn de nit, la possibilitat de treballar 10 dissabtes, la substitució de les pauses col·lectives per individuals, la facultat per a l’empresa d’avançar horaris de menjar, vacances, etc.

La CGT considera que amb tots aquests avantatges que el sindicalisme majoritari ha anat imposant a Almussafes, la factoria de Ford ja és (sense necessitat de nous sacrificis) una de les més rendibles i productives d’Europa. I no ho diu només la CGT, sinó que la pròpia direcció de Ford no es cansa de repetir-lo i de “felicitar-nos” per això. A canvi de tant esforç i tant deteriorament de la seva salut, els treballadors només han rebut alguns ascensos (sempre concedits de forma discriminatòria, prèvia afiliació al sindicat de l’empresa), uns centenars de contractacions (que no compensen les ocupacions perdudes i que també es realitzen amb nepotisme sindical, encara que després són retribuïts amb dos graus salarials menys que un fix que fa el mateix treball) i, sobretot, repressió: amenaces, sancions, amonestacions, acomiadaments, persecució als sindicats i empleats que s’oposen a aquestes polítiques…

Per tot això, la CGT-Ford rebutja la flexibilitat que ens insinuen i defensarà el manteniment de tots els drets dels treballadors de la plantilla, tant fixos com eventuals.

Secció Sindical de CGT en Ford 20 juliol 2006