Comunicat

CGT davant la participació de Shlomo Ben Ami en els Premis Octubre 2005

dijous 10 de novembre de 2005

Darrer afegit: diumenge 23 de juliol de 2006

Com a integrant de la Xarxa de Solidaritat amb Palestina i per tant, com un dels col·lectius que van organitzar i van participar de l’acció de protesta que va tindre lloc el passat 28 d’octubre en la Universitat de València per la presència de Shlomo Ben Ami, la Confederació General del Treball manifesta el següent:

-  El significat que comporta invitar un personatge com Shlomo Ben Ami als Premis Octubre no se li escapa a ningú donada la inequívoca trajectòria que aquest polític ha desenvolupat i continua desenvolupant (Exministre israelià de Seguretat Pública i d’Exteriors, exambaixador a Espanya, negociador a Camp David, declarat responsable de la violència contra la minoria àrab en la Comissió Or, provocador de la 2a Intifada...). La seua postura, decisions, intervencions públiques i les seues accions es contraposen sense fissures als drets del poble palestí.
-  Que l’organització dels Premis Octubre invitara a Ben Ami va sorprendre a molts (no a tots) i nombrosos col·lectius es van dirigir a l’organització per a notificar-li el seu desacord i sol·licitar-li que o invitara un altre israelià o ben deixara participar a un altre ponent no sionista que poguera oferir una altra visió d’acord amb les reivindicacions del poble palestí. Però en cap moment es va accedir a les demandes.
-  En resposta, la Xarxa va organitzar una protesta pública a les portes de l’Aula Magna de la Universitat, una protesta que va reunir a un centenar de persones i que en tot moment fou pacífica. Que sapiem, dir en veu alta les veritats no és exercir la violència encara que a alguns els senten com a bufetades.
-  Es van viure dos moments de tensió. EL Primer protagonitzat per la Policia Nacional que va entrar en el claustre universitari disposada a dissoldre a bastonades als congregats i el segon per un dels organitzadors que va agredir a una jove.
-  No obstant, els mitjans de comunicació van difondre versions manipulades: els que protestaven no van agredir absolutament a ningú, es va criminalitzar per tant a la Xarxa i a Maulets i es va ometre el caràcter sionista de l’invitat i la seua responsabilitat, com menys, en el genocidi que patix el poble palestí.
-  A més, curiosament, la premsa va publicar diversos dies seguits articles d’opinió i informacions sempre en el mateix sentit, defenent a Ben Ami, i criminalitzant a la Xarxa i Maulets en nom de la llibertat d’expressió. Llibertat d’expressió sí però per a tots, no pot reclamar llibertat d’expressió qui cada dia està silenciant amb el poder dels seus diners les veus dels que volen dir quelcom diferent, no pot reclamar llibertat dexpressió qui fa callar inclús amb la violència a qui no es sotmet.
- Així mateix, CGT-PV expressa la més profunda repulsa a la perversió que suposa anomenar “feixistes” als que precisament lluiten contra ell i que, desafortunadament patixen en massa ocasions aquells col·lectius que s’oposen amb fermesa al feixisme ja provinga de l’Estat d’Israel, d’EE.UU. etc.
- I finalment, el sindicat apel·la a la història: Confondre els termes, defugir les causes objectives i victimitzar als botxins és la senda directa cap a una societat esclava i sense possibilitats d’emancipació.

Confederació General del Treball del País Valencià València, 8 novembre de 2005

Responder   Respondre a aquest article  

  • Missatge 1

    • per  Antonio Arnau,15 de novembre de 2005 Que importa errar lo menos si acerto lo principal (El Alcalde de Zalamea)

      Donada la seva insistència enfrontem-nos d’entrada al més fort dels arguments esgrimits per "la premsa" i alguns "intel·lectuals". Neguem la major, “Ben-Ami te dret a parlar, perquè tots (i totes) tenim aquest dret”. Perquè no sempre, no en qualsevol lloc i circumstancia, no tots i totes (1). Les associacions de solidaritat amb Palestina vam estar insistentment parlant amb l’organització dels Octubre perquè acceptaren la presència de "altra" visió contraposada a la de Ben Ami (no necessàriament Palestina, podria aprofitar la d’un pacifista israelita, un objector de consciència dels què paguen amb la presó la seva posició ètica), perquè no feren un Acte unilateral d’un "estado gamberro" enemic de Palestina. No tots i totes podien parlar.

      Algú encara mes manipulador (no es pot pensar desgraciadament que estigues desinformat, sinó que actua com desinformaor) ha sigut capaç d’escriure acusacions de racisme! (2) (diu el mort al degollat...), quan precisament la protesta (al pati a 15 o 20 m. de la sala on s’anava a donar la conferència) estava motivada per les resolucions de la Conferència Mundial contra el Racisme, que insten a aïllar a l’Estat d’Israel pel seu incompliment de la legalitat internacional i la seva actitud segregacionista (no "només" la construcció del Mur), com a forma efectiva de pressió internacional per a fer-li complir les resolucions i convencions dels organismes multilaterals internacionals que vulnera repetidament. Es tracta d’instar a una acció internacional com la que acaba amb el règim de l’Apartheid a Sud-àfrica.

      Aquesta era l’acció modulada i continguda (4) que s’emmarcava al text que es va difondre i va llegir (fora de l’aula on tindria lloc la intervenció de Ben Ami i no dins com s’ha escrit, perquè - aquesta és l’altra- la majoria dels què escriuen no varen ser testimonis dels fets) (3), una protesta simbòlica davant l’indesitjada presència d’un exministre de seguretat i d’exteriors que incompleix resolucions de l’ONU i, sobre qui cal fer pressió internacionalment perquè acaten la legalitat multilateral. Una acció de la qual la premsa i la televisió tenen boniques fotos del veritable escenari: davant de l’estàtua que tant s’esmenta hi havia una pancarta darrere de la qual estàvem una sèrie de persones "de mitjana edat" i, davant seu, a manera d’estora, una enorme bandera Palestina, però ni aquestes imatges ni el nostre testimoni s’han publicat, només la imatge de "rebombori" a la porta, però clar això no és manipulació, com no ho són les grotesques i impúdiques adjectivacions, la tergiversació i mentides rotundes que s’escriuen... per una sola de les "parts", a d’això se l’anomena llibertat d’expressió (i de càtedra?, no se ben be ara, però en els meus temps hagueren estat suspesos en periodisme per sensacionalisme, groguisme, judicis d’intencions i basta manipulació. "A mi em causa una profunda vergonya". Ho saps V. P.)

      Tot era -escriuen- "un boicot basat en acusacions fora de mida com la de genocidi". No era una de les consignes que es van donar des de la Xarxa, però -jo almenys- la subscric. Joan F. Mira escrivia fa res que el diccionari de la Llengua espanyola -parlant del separatisme- era més contundent en la definició que la del català; referint-nos al terme "genocidi" ho defineix com "eliminació sistemàtica d’un grup social per motiu de raça, de religió o de política"; doncs bé, hi ha cinc milions de palestins expulsats de la seva terra als què no se’ls reconeix el dret a retornar, hi ha camps de refugiats, "punts de control" israelites en terres palestines que filtren qui passa i qui no, i moltes més "coses" (també moltes morts innocents, per descomptat) per tots i totes conegudes que donen "mesura" a l’ús de la paraula genocida.

      Hi ha també el mes important de tot i en el que si estem d’acord: "Palestina te dret a un estat independent i viable, sí. Però Israel també te drets". Efectivament, però El Govern d’Israel impedeix la viabilitat de l’Estat Palestí i, té drets entre els que no es troba el de vulnerar la legalitat internacional. El dret dels ciutadans i ciutadanes -també la seva obligació- és denunciar el delicte i defensar la Justícia allí on ho troben, lluitar contra la impunitat i mantenir la memòria... (de l’Holocaust, com no, igual que de Sabrà i Shatila).

      (1) Sense entrar en els casos obvis o que estan assenyalats en la legislació, com l’apologia del terrorisme, l’incitació a la violència, etc. etc. etc... Els proposi als nostres devots partidaris de la Llibertat d’Expressió i del diàleg un divertiment intel·lectual, que pensen a posar també la mateixa universitat oberta i els mateixos diners a disposició del Sr. Sentandreu i altres amics seus, per a què -sols i sense contraparts- exposen les segues aberrants posicions al voltant de l’identitat nacional valenciana i el seu idioma valencià... a veure que passa...

      (2) Personalment he tingut l’ocasió d’escoltar en un altre recinte universitari (només que llavors si hi havia "altres" veus i posicions reflectides), a un dels corferís intel·lectuals que ara tant s’indignen, defensar la posició que l’immigració calia dosificar-la, controlar-la i "assimilar-la", imposar-li la nostra cultura, perquè eren un risc per a la identitat nacional i cultural catalana. Però, clar, això no és racisme...

      (3) La mentida més justificable que diuen -ells i/o la premsa- és que "hi havia palestins cridant en àrab", ...perquè no, hi havia dos marroquins que van llançar dues consignes en àrab marroquí, no palestí, com m’assenyala un company sindicalista marroquí que tenia al meu costat darrere de la esmentada pancarta. Els palestins potser que, com ens passava amb els iraquià durant la Campanya contra la Guerra, tenien por dels servissis secrets israelians, però no estaven, excepció feta de la jove que va llegir el nostre paper en valencià.

      (4) Vull dir, dirigida al "representant" del Gov. d’Israel, no a "els Octubre", convocada només 24h. abans després d’esperar dues setmanes "un gest" dels organitzadors, limitada en presència, no massiva. Que no volia impedir l’acte (com consta en l’acta de la reunió), sinó assenyalar i protestar el greu error comès en donar tribuna a posicions contràries al dret internacional, i no "aïllar" aqueixes posicions com demana el moviment alterglobalitzaor en els FSM i la Conferencia Mundial Contra el Racismo de Durban.

      Lloc: Shlomo Ben Ami en els Premis Octubre 2005

        Respondre a aquest missatge