CGT recorre l’ERO de Pasamanería Artesana
L’ERO significa l’acomiadament de 72 treballadors, la majoria d’ells minusvàlids psíquics.dimarts 6 de setembre de 2005
Darrer afegit: dimarts 6 de setembre de 2005La Confederació General del Treball del País Valencià, sindicat majoritari en el Comité d'Empresa de Pasamanería Artesana, ha presentat davant de la Direcció General de Treball i Seguretat Social recurs d'alçada contra l'autorització administrativa de l'ERO que afecta al Centre Especial d'Ocupació Pasamanería Artesana S.L. d'Alaquás.
El recurs es basa que l'Administració va dictar una resolució contrària a dret en els aspectes següents: En la seua memòria, Pasamanería Artesana allega causes econòmiques concretades en “la irrupció del mercat asiàtic” que ha convertit en “poc o gens competitius” alguns sectors, així “Pasamanería Artesana no pot competir malgrat les ajudes rebudes”. No obstant, inexplicablement, l'informe oblida que la mercantil forma part del grup empresarial familiar Grupo Santamaría i que és una societat instrumental de Juan Santamaría i Fills SOS, és a dir, que produïx exclusivament per a esta empresa pel que per a conéixer la realitat econòmica del Centre Especial d'Ocupació cal acudir als comptes i balanços del Grup Santamaría. Així mateix, l'informe de l'Administració oblida mencionar que l'IVF va concedir al Grupo Santamaría un préstec de 2 milions d'euros i que les subvencions del SERVEF atorgades a Pasamanería Artesana ascendixen l'any 2005 a quasi 1 milió d'euros.
D'altra banda, CGT fa notar que part de la producció que realitzava Pasamanería Artesana SL per a Juan Santamaría e Hijos SA com a societat instrumental d'esta ha passat a ser realitzada per un nou Centre Especial d'Ocupació radicat a València, Fleco Artesano SL, que, sorprenentment sí que pareix productiu a pesar de la irrupció del mercat asiàtic i que és propietat del fill de l'apoderat de Pasamanería Artesana SL i presentador de l'ERO.
Un altre aspecte irregular és que, contràriament al que disposa l'Estatut dels Treballadors respecte d'això i al que el Sindicat Independent ha vingut afirmant, no s'ha aportat cap Pla Social d'Acompanyament, pel que les declaracions a la premsa sobre un compromís de recollocació per als acomiadats ni tan sols estan avalades per un Pla per escrit i que, a més, és d'obligada presentació. També inexplicablement, l'Administració el va requerir, no li va ser entregat, i a pesar d'això, va autoritzar l'ERO quan hi haguera d'haver tingut per desistida la sollicitud plantejada.
Finalment, l'Autorització remet a un acord majoritari dels integrants del Comité d'Empresa (3 SI, 2 CGT d'un total de 9) que no constituïx en cap cas el preceptiu període de consultes, per no haver-se abastat en el període legal, per no existir cap acta i perquè es va firmar sense que l'empresa haguera fet entrega de la informació necessària.
Així, cal afirmar que s'ha produït manifesta indefensió i que, seguint la jurisprudència, ha de declarar-se la nullitat de l'actuació administrativa.
Gabinet de Premsa CGT-PV
Setembre 2005

