Opinió

El doblatge valencià: una víctima més de la globalització

Vicent Melo i Faus, Secció Sindical CGT-RTVV

dijous 17 de març de 2005

Darrer afegit: dimecres 3 d'agost de 2005

Les empreses de doblatge valencianes han vingut contractant laboralment, tal i com obliga la llei, els actors que utilitzen des que en 1989 començara a existir el sector arran de la creació de TVV, quasi el seu únic client (o sense quasi). Alguns actors, però, fa temps que facturen com a autònoms i es desgraven despeses, paguen menys a hisenda i resulten més barats a l’empresa, qui s’estalvia la seua seguretat social. El sindicat actoral AAPV (Associació d’Actors i Actrius professionals Valencians) porta anys protestant per aquest incompliment del conveni que suposa una “competència deslleial”.

En 2002, la Seguretat Social imposava noves bases de cotització més altes i més d’acord amb les retribucions reals del col.lectiu. Les empreses, disposades a estalviar-se la qüota patronal de les noves bases de cotització, començaren a animar més actors a fer-se autònoms.

Per a pagar menys IRPF en poder desgravar-se despeses, més actors es van fer autònoms i, curiosament, començaren a ser convocats més que els qui no ho eren. I cada dia més actors en donaven el pas motivats per la llepolia de la desgravació i el consegüent augment de feina que hi duria implícit.

En 2003, el sindicat d’actors (AAPV), després d’anys d’avisar, va decidir elevar una denúncia a la Inspecció de Treball i totes les empreses del sector van ser denunciades per incomplir el conveni i no fer contracte laboral als seus actors. Després de més de dos anys de presentada a denúncia, els actors de doblatge que exigeixen contracte laboral, han deixat de treballar en benefici d’aquells que són autònoms o S.L. La Inspecció de Treball segueix fent visites, alçant actes, demanant documentació,... però continúa sense dictaminar-ne i això envalentona empresaris i autònoms.

Alguns autònoms han creat C.P.D. (Col.lectiu de Professionals del Doblatge) que ninguneja el sindicat AAPV i inclús tanca files per negar l’accés a càstings als seus membres. S’emeten ja pel.lícules i sèries sencerament doblades amb veus d’”autònoms”. Les empreses han deixat sense feina els fidels al conveni (independentment de si ténen prestigi reconegut al sector durant anys). Els diuen: “Pensa-t’ho, perquè si no fas el descompte no treballaràs més”. La situació està forçant el col.lectiu a fer-se autònom o a la nova humiliació: ACCEPTAR UN 25 % DE DESCOMPTE a les nòmines.

Mentrestant, Canal 9 segueix donant feina a empreses de doblatge que vulneren la legalitat. Per cert, lluny de potenciar l’audiovisual valencià (com diu la Llei de creació de RTVV) ofega les empreses congelant tarifes i damunt exigint descomptes, pagant a 8 mesos, i condemnant gairebé la meitat del sector al tancament homologant-ne pròximament només el 50% de les empreses actuals. Aquestes mesures repercuteixen en els actors.

Desallotjats per la manca d’escrúpols empresarial, traïts per companys i desemparats per la lenta Inspecció de Treball, els actors han de “claudicar”. La globalització ens envaeix i demostra que és capaç de corroir els fonaments de la dignitat si la justícia, com sembla, no existeix.

Responder   Respondre a aquest article  

  • Missatge 1

    • 5 d'abril de 2005 > El doblatge valencià: una víctima més de la globalització

      Deia Camilo José Cela que aquells que es creuen en possessió de la veritat no n’encerten ni una quan ho han de demostrar. L’escrit de Vicent Melo i Faus que fa uns dies es publicava en El Trinquet amb el títol d’El doblatge valencià: una víctima més de la globalització confirma el pensament de l’autor de La colmena i demostra, una vegada més, com és de desconeguda la professió de l’actor de doblatge.

      Vicent Melo, membre de la Secció Sindical de CGT a Radiotelevisió Valenciana, deia si fa no fa que, des del 2002, molts actors s’han fet autònoms obligats per les empreses de doblatge i que aquells que exigeixen contracte laboral han deixat de treballar en benefici dels autònoms. Alguns d’ells -segons l’escrit- han creat el Col•lectiu de Professionals del Doblatge (CPD), que impedeix treballar als membres d’Actors i Actrius Professionals Valencians (AAPV), associació que qualifica de sindicat d’actors.

      Com a president del CPD, és la meua obligació desmentir les acusacions del senyor Melo contra la meua associació, fetes -vull creure- des de la més absoluta ignorància i no des de la mala fe. Com sap Vicent Melo, la Llei de Llibertat Sindical permet crear sindicats, i això és el que vam fer un grup d’actors i actrius de doblatge que no ens sentíem representats per l’AAPV. Passat un any, el CPD ha esdevingut en l’associació majoritària de la nostra Comunitat pel que fa al doblatge i la locució publicitària, i ha millorat de bon tros les tarifes de doblatge i de publicitat.

      L’AAPV, mentrestant, s’ha convertit en l’únic sindicat del món que denuncia els seus associats a la Inspecció de Treball, encara que siga de manera indirecta, i recomana als seus membres que treballen -com diu Vicent Melo- a un 25% per davall de tarifa (en realitat arriben a oferir-se per molt menys). Al senyor Melo això li pot paréixer que és una bona manera de fer sindicalisme; jo m’estime més anomenar-lo dumping social. Aleshores, perquè Vicent Melo defensa tant en el seu article l’AAPV? Per proximitat: els serveis jurídics de la CGT donen cobertura a aquesta associació. Tot queda a casa!

      Aprofitar un conflicte domèstic entre dos associacions actorals per dividir el món del doblatge en bons i roïns, criminalitzant la decisió d’alguns actors de constituir legalment la seua pròpia empresa és, com a mínim, poc seriós. Però dir que el CPD traeix els seus companys i nega el treball als membres de l’AAPV és, directament, una calúmnia. Parlar amb eixa lleugeresa d’assumptes que es desconeixen és, fonamentalment, injust. Igual que seria injust que jo diguera, sense conéixer tots els fets, que, en la seua etapa de president del Comité d’Empresa de RTVV, Vicent Melo va trair els seus companys pactant amb l’empresa, en nom de la CGT, un conveni d’eficàcia limitada que els treballadors van rebutjar de manera aclaparadora.

      El senyor Melo s’equivoca també quan diu que el CPD és un sindicat d’autònoms. En el Col•lectiu hi ha autònoms i no autònoms. De totes maneres, hauria de saber que estar en el règim d’autònoms no és una decisió voluntària, sinó que és la Seguretat Social qui t’obliga a adoptar-lo pel fet de ser administrador de la teua empresa. Però en aquesta professió es treballa per fer bé el treball, per ser professional i per tractar aquell que sol•licita els teus serveis amb el mateix respecte que esperes que tindrà per tu. No es treballa per ser o no ser autònom. És clar, que ser autònom té els seus inconvenients: per exemple, no pots demanar els diners de l’atur en el mes de vacances, cosa que els membres de l’AAPV practiquen sense cap enfit, encara que alguns guanyen més de 7 milions de pessetes a l’any. Segurament, tenen dret a fer-ho; el que no sé és si tenen vergonya.

      En fi, senyor Melo, he de deixar-ho ací. Confie que la pròxima vegada que vulga parlar del CPD s’informarà abans. Nosaltres sempre estarem disposats a il•luminar la seua ignorància. Però estiga tranquil: no li guardem rancor. Nosaltres sempre perdonem els nostres enemics, no per caritat cristiana, sinó -com deia Oscar Wilde- perquè és el que més els enfureix.

        Respondre a aquest missatge