El personal sanitari civil de l’Hospital Militar exigix més inversió i serioses millores laborals per a afrontar el creixent volum de treball

dilluns 14 de març de 2005

Darrer afegit: dilluns 14 de març de 2005

L’Hospital Militar de València atén pacients de la Seguretat Social des de l’any 1999. No obstant, paradoxalment, des de llavors la situació no ha fet més que empitjorar per al personal civil sanitari que exercix la seua labor. “Ens sentim indignats i professionalment frustrats” afirmen diversos dels quasi dos-cents treballadors. Assenyalen que seria desitjable el total traspàs al Servei Valencià de Salut, procés que pareix haver començat, però que les condicions en què s’està treballant actualment fa difícil concloure que tot açò puga arribar a bon port.

Com mostra de la política de la direcció de l’Hospital, el personal civil indica allò que ha ocorregut amb una sala oberta el mes passat per a donar servei a pacients de la Seguretat Social: “S’ha contractat a 16 persones per a la nova sala, plantilla que considerem molt insuficient, però és que ens acaben de comunicar que la sala tancarà a final de mes. És incomprensible!”, relaten.

El volum de treball que afronten hui no es correspon en absolut amb el personal contractat. Per exemple, hi ha infermers cobrint tres llocs al mateix temps, nits en què un sol zelador s’ocupa de tot l’hospital, o metges especialistes que a partir de les 15h es convertixen en l’únic metge per a atendre a les urgències.

L’escassetat de personal obliga a fer hores de treball que després no són lliurades ni cobrades, els diumenges no són considerats festius i no es compensen, les places desocupades per jubilació desapareixen pel que la plantilla és cada vegada menor, les baixes, excedències, permisos... no es cobrixen o es cobrixen molt tard i, per a agreujar més la situació, des de 1997 els treballadors patixen una significativa pèrdua de poder adquisitiu. Tot açò acompanyat de l’actitud de la direcció que obliga a fer canvis de servei obligatoris i sense donar cap explicació.

D’esta forma, la Confederació General del Treball i els treballadors consideren que, tal com han manifestat ja altres entitats, l’Hospital Militar està obsolet però de ser un problema greu, més greu és encara la carència de recursos humans i la situació laboral que està patint ja hui el personal del Centre. “Reivindiquem mitjans amb els que donar l’atenció deguda als pacients i també drets que ens estan sent negats i la recuperació del poder adquisitiu que hem perdut”. Únicament si es tenen en compte estes reivindicacions i si es garantix un servei públic de qualitat es podrà atendre com mereixen als 140.000 veïns de l’Horta Sud. El contrari seria “que uns es pengen medalles i a altres s’els deixe penjats”.

Gabinet de Premsa CGT-PV València, 11 març del 2005