Els treballadors de Ford tindran eleccions sindicals el pròxim 15 de febrer

dijous 11 de gener de 2007

Darrer afegit: dijous 11 de gener de 2007

La desaparició del Mazda i la pèrdua de producció del Fiesta no han sigut compensades amb l’adjudicació d’altres models per a Almussafes, mentres s’imposen augments dels ritmes de treball i s’incrementen la precarietat laboral i els accidents de treball en tot el sector

Amb la constitució formal de la Mesa Electoral Central comença el termini legal per a les eleccions sindicals en Ford Espanya, les votacions de les quals tindran lloc el dia 15 de febrer. A aquestes importants eleccions sindicals estan cridats uns 7.000 treballadors i el nou comité d’empresa estarà format pel mateix número de delegats que l’actual, 33 pels obrers i quatre pels tècnics i administratius.

A les eleccions concorreran només quatre candidatures (dos menys que en 2003, per la desaparició de FAMIF i SPV), que seran: UGT, actual sindicat majoritari, amb 19 delegats; CC.OO., que té ara 8; CGT, que compta amb 5 (un d’ells despedit); i PUT, que va obtindre 3 en l’anterior votació. Per a CGT aquestes eleccions vénen en un moment molt complex, ja que el sindicat majoritari ha esgotat el seu mandat sense haver complit la seua promesa d’aconseguir amb la direcció un acord que garantisca l’ocupació despres del final dels models Mazda i KA, així com després d’haver firmat nombrosos pactes unilateralment amb l’empresa i d’acceptar retalls als drets dels treballadors.

A pesar d’eixa falta de compromís oficial per a portar altres models, la CGT considera que la planta d’Almussafes és absolutament rendible, per la qual cosa Ford continuarà invertint en ella amb independència que els sindicats firmen renúncies o no. Per això, la nostra secció sindical és contrària a les presumptes negociacions de UGT per a pactar una major flexibilitat de jornada, retalls de salaris o creació de bosses d’hores. Des de CGT es considera una farsa tot el procés de viatges a Alemanya que el secretari general de UGT en Ford, Gonzalo Pino, ha estat realitzant des d’abril, en les que prometia solucionar el conflicte de la factoria, per a ara vindre a reconéixer ell mateix que la direcció no vol comprometre’s en cap pla que garantisca l’ocupació i els nivells de producció més enllà de 2007, que és exactament el que sabíem tots els treballadors de Ford sense necessitat anar tantes vegades a Colònia.

En un altre ordre de coses, CGT comparteix el malestar de la gran majoria de la plantilla davant de la passivitat del Comité d’empresa (on UGT és majoria absoluta) respecte a tots els problemes pels què la fàbrica ha passat en 2006. En eixe sentit resulta incomprensible que li hagen firmat a l’empresa l’avanç en una setmana de les vacances (tornant a treballar el dia 20 d’agost) quan el normal seria fer-ho el 27 o que no es vullga abordar el control dels inhumans ritmes de treball.

També és simptomàtic que la resta del Comité no haja volgut acceptar les recents propostes de mobilitzacions efectuades per CGT per a denunciar la creixent política de sancions i acomiadaments en Ford o l’efectuada després de la mort en accident d’un treballador de premses. Les conseqüències d’eixa falta de resposta als problemes les paguen, per desgràcia, els propis treballadors en les seues carns. Les lesions i malalties professionals creixen alarmantment i els accidents ja han tornat a produir-se; en concret un altre treballador ha patit una fractura múltiple en una cama com a conseqüència de l’agafament per una màquina.

Gabinet de Premsa CGT-PV Secció Sindical de CGT en Ford

València, 10 gener del 2007