Els treballadors de l’antic Patronat d’Educació Infantil porten a juí a l’Ajuntament de València

Lunes 19 de septiembre de 2005

Última actualización: Lunes 19 de septiembre de 2005

El Patronat d’Escoles Infantils de la ciutat de València, igual que altres constituïts a l’inici de la transició política en distintes ciutats espanyoles, va suposar una experiència educativa innovadora de gran prestigi i de plantejaments cooperatius singulars, arribant a completar una Xarxa d’iniciativa social de més de 30 centres repartits en la majoria dels barris de la ciutat. Eixes experiències pedagògiques van ser arreplegades en el mateix disseny de la nova etapa d’Educació Infantil impulsada per la LOGSE i que encara hui seguixen vigents en el nostre Sistema Educatiu.

A diferència del suport rebut pels Ajuntaments d’altres ciutats (Granada, Barcelona, etc...), a València les "escoletes" van ser condemnades en 1994 al tancament o lenta desaparició per part del nou Ajuntament conservador encapçalat per la llavors regidora d’educació i coneguda empresària del sector privat d’educació infantil, Dolores García Broch, qui va ordenar sense previ avís als afectats la retirada total de les subvencions municipals a les 23 cooperatives beneficiades, procedint així mateix al desmantellament del Patronat sense respectar les vies legals (unilateralment i sense convocar al Consell Educatiu Infantil ), el que va ser declarat 3 anys més tard il·legal pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV).

La sentència del TSJCV va ser recorreguda immediatament per l’Ajuntament davant del Tribunal Suprem de l’Estat, el qual va fallar 5 anys després a favor dels treballadors, reprenent en la seua resolució al govern municipal per la falta de bases per al recurs de la sentència.

Finalment en el 2003 es va interposar una nova demanda amb l’objecte d’exigir les indemnitzacions per danys i perjuís laborals i professionals que legalment corresponen als treballadors afectats.

Les conseqüències de la decisió política de privatitzar la Xarxa social de "escoletes" de València no van ser només nefastes des del punt de vista laboral (deixant en el carrer a nombrosos especialistes del sector i condemnant a la lenta agonia a molts altres que van poder mantindre locals llogats i que finalment van abandonar), sinó que professionalment els van afonar veient-se abocats a situacions de forta precarietat i dificultat de reinserció laboral en casos d’avançada edat i pròxima jubilació.

Per a Rosario Abellán, portaveu dels treballadors de les "escoletes" que han mantingut durant estos quasi 12 anys la seua demanda contra l’Ajuntament, l’actuació del govern del PP-UV va ser "una canallada profundament antidemocràtica" ja que "hi havia un projecte social d’educació infantil de 0-3 anys en els barris de València que funcionava molt bé i ara les famílies si volen escoles d’este nivell de qualitat educativa ho tenen que pagar, cosa que moltes no poden".

El Sindicat d’Ensenyament de la CGT-PV, que en el seu moment es va oposar al desmantellament del Patronat d’EEII i va lluitar per les condicions laborals dels seus treballadors, i a què pertanyen distintes afectades, demana a la societat valenciana que es pronuncie davant del pròxim juí en contra del model privatitzador de l’ensenyança impulsat pel PP també en l’educació infantil i als ajuntaments progressistes del País Valencià que potencien la creació d’ "escoletes" de 0 a 3 anys tant d’iniciativa pública com a social/cooperativa, amb l’objecte d’atendre als xiquets d’este tram tal com marquen la LOGSE i els esborranys de la futura LOE.

Ensenyament CGT-PV València, 19 setembre del 2005