L’esquerra valenciana convoca a una gran manifestació sota el lema “La crisi que la paguen els rics i els bancs. No a la jornada de 65 hores. Pel treball digne: no a l’atur i la carestia. No a la directiva de retorn d’immigrants”

Martes 30 de septiembre de 2008

Última actualización: Miércoles 1ro de octubre de 2008

En roda de premsa celebrada aquest matí, els convocants a la manifestació del 7 d’octubre van destacar la importància que els treballadors expressen el seu desacord amb la resposta que els capitalistes donen a la crisi del sistema.

Antonio Pérez Collado de CGT (Confederació General del Treball), Simeón Lezcano del PCPE (Partit Comunista dels Pobles d’Espanya), Edgar Rubio dels CJC (Col•lectius de Joves Comunistes), Adel Francés d’Intersindical Valenciana i Benjamín Renovell del CAT (Col•lectiu Autònom de Treballadors) van ser els encarregats d’informar públicament de la Manifestació convocada a València el pròxim 7 d’octubre a les 19h, una marxa que partirà des de la cèntrica plaça de Sant Agustí.

Tal com va destacar Antonio Pérez Collado, en la convocatòria de la protesta coincidixen diferents organitzacions amb el propòsit de traure els treballadors al carrer. Treballadors que, en definitiva, són els que paguen les conseqüències d’esta crisi financera i d’altres crisis com l’ecològica, d’ocupació, de valors. La intenció de la Manifestació Unitària és continuar mobilitzant per a evitar que patronal, banca i govern facen recaure la crisi en la classe obrera: “Ja han aconseguit que els governs injecten milions per ambició del capital”. Així mateix, Pérez Collado va recordar que les empreses recorren al govern quan realitzen Expedients de Regulació d’Ocupació, com ocorre amb la Ford, només per falta d’una bona planificació o perquè descendixen els beneficis esperats. “És el moment d’eixir al carrer, no volem retalls de drets, hi ha suficients recursos per a tots. No hem de permetre que es lleve als contribuents per a donar a les empreses recursos públics.”

Simeón Lezcano va apuntar per la seua banda la necessitat de “cridar al poble per a organitzar-se pels seus drets” i va subratllar que el capitalisme només oferix desocupació, atac a les condicions de vida, degradació dels serveis públics i pèrdua constant de drets laborals. D’esta manera va insistir en la necessitat de donar passos lents però segurs perquè el poble treballador es mobilitze i siga capaç de plantar cara i reclamar als governants. “Que sanegen amb els beneficis que han estat guanyant durant anys i amb els seus drets, no amb els nostres”, va asseverar.

Adel Francés va recalcar el fet que la imposició de la jornada de 65 hores i la Directiva de retorn d’immigrants han de vincular-se ja que són dos aspectes de la política neoliberal dictada des de la Unió Europea. “No som antieuropeistes, però sí que estem contra esta Europa”, va aclarir. A més va voler deixar patent que la culpa de la crisi no és dels treballadors, ni dels immigrants i que no és solució disminuir els salaris i retallar drets laborals pagant així les conseqüències de la crisi.

“Fins fa ben poc de temps el capital ha acumulat recursos que en res han revertit en els treballadors i ara que hi ha recessió en els guanys haurien de ser ells els que sufraguen la crisi amb eixa acumulació de beneficis. No hem de ser els treballadors els que traguem les castanyes del foc al gran capital, en tot cas que li pugen els impostos”, així reflexionava Benjamí Renovell.

Finalment, Edgar Rubio va fer una crida a la joventut a participar en la mobilització: “A pesar que tenim els nostres propis problemes, com el pla de Bolonya, els joves junt amb els immigrants som la carn de canó de la classe obrera. Per això és important que els joves s’unisquen, siguen o no treballadors en este moment, perquè més tard seran explotats”

Gabinet de Premsa CGT-PV

València, 30 setembre 2008