Dimecres 25 de juny, a les 12´30 h. se celebra una concentració en el mateix lloc on caiguera mortalment ferit el jove anarcosindicalista

LA CGT ORGANITZA UN HOMENATGE A VALENTÍN GONZÁLEZ, OBRER ASSASSINAT EN LA VAGA D’ABASTIMENTS DE 1979, EN EL SEU XXIX ANIVERSARI

dilluns 23 de juny de 2008

Enviat per E. Coronado

Darrer afegit: dilluns 23 de juny de 2008

Dimecres que ve, 25 de juny, a les 12´30 h. se celebra una concentració en el mateix lloc on caiguera mortalment ferit el jove anarcosindicalista

El 25 de juny de 1979 moria a València com a conseqüència del tir per la policia d’una pilota de goma, a boca de canó i en el pit, el jove obrer de tan sols 20 anys Valentín González, que participava junt amb els seus companys de la gorgera del Mercat d’Abastiments en una vaga legal per a exigir el pagament d’uns retards salarials arreplegats en el seu conveni. Entre els obrers que havien col·locat una tanca per a tancar el pas als camions, es trobava el propi pare de Valentín González. El jove va acudir a socórrer son pare quan va veure que era brutalment apalissat per membres dels cossos repressius. Llavors va ser quan un altre policia tir la pilota de goma contre ell, produint-li la mort.

La notícia d’esta nova mort d’un treballador a les mans de la policia va córrer com la pólvora per la ciutat, començant ràpidament a succeir-se els actes de repulsa. L’endemà es van reunir els sindicats CNT, CC.OO., UGT i ÚS acordant-se la convocatòria d’una vaga en tots els sectors per a l’endemà, 27 de juny, data prevista per a l’enterrament de Valentín. La dita vaga va tindre un seguiment absolut en totes les grans empreses i polígons de València i les comarques adjacents, així com en tots els servicis públics. A l’hora de l’enterrament ja eren mils les persones que esperaven a la porta del depòsit de l’Hospital Clínic, formant-se a l’eixida del cos de Valentín una manifestació de més de 300.000 persona, que va acompanyar el taüt fins al Cementeri General.

La CGT i el conjunt de l’anarcosindicalismo i del moviment llibertari han vingut reclamant des de llavors la memòria de Valentín González, exigint que es posara a l’institut que es va construir després del tancament del mercat el nom del el nostre company o que en el lloc de la seua mort es col·loque alguna placa que recorde a les noves generacions a Valentín i a tots els treballadors que van donar la seua vida en defensa dels drets i llibertats col·lectius.

En estos moments, que tant es parla de Memòria Històrica, la CGT considera que Valentín González i tots els morts i represaliats en la llarga Transició també són part de la memòria històrica recent, i com a tal estem decidits a continuar reivindicant el seu record.