La Secció Sindical de CGT en Ford proposarà al Comité d’Empresa mobilitzacions de la plantilla per a denunciar la política repressiva de la direcció

dimecres 13 de setembre de 2006

Darrer afegit: dimecres 13 de setembre de 2006

La CGT ha sol·licitat per a aquesta setmana la convocatòria, amb caràcter urgent, d’un Ple del Comité d’Empresa de Ford Espanya.

Les raons al·legades en el seu escrit per la nostra Secció Sindical en la factoria d’Almussafes es basen en la constatació que la direcció de la filial espanyola de Ford està incrementant en els últims temps la seva política repressiva contra els treballadors i sindicats que no s’acomoden al seu model de relacions laborals, basat en el principi absolut d’autoritat i en la submissió incondicional als alts comandaments.

Segons les dades que obren en poder de la CGT, entre gener i juliol de l’any en curs la direcció de Ford ha procedit a l’acomiadament de 11 treballadors, mentre les sancions greus (amb suspensions d’ocupació i sou d’entre 14 i 60 dies) han estat per a altres 9 empleats. Els nombres serien molt més elevats si es comptabilitzen moltes sancions menors (que no solen ser comunicades als sindicats), les amonestacions per escrit, les amenaces, els trasllats forçosos de treball i torn, etc.

Comparant les dades dels primers set mesos de 2006 amb els d’anys precedents, es comprova que la pressió sobre la plantilla ha augmentat greument en aquest any, ja que en els tres anys immediatament anteriors (2003/2005) les sancions aplicades van anar fins i tot inferiors a les de poc més de la meitat de l’any en curs. En concret, estem parlant de 8 acomiadamen

Quant al repartiment de sancionats, sembla ser un dels pocs àmbits de Ford on no s’aplica la discriminació sindical, ja que UGT (el sindicat amb majoria absoluta) es du el 64 % i l’altre 36 % es reparteix entre CC.OO., CGT i els no afiliats. La CGT considera que no hi ha motius racionals per a aquest increment de les mesures sancionadores, atès que estem en una etapa de relativa tranquil·litat (sense negociació de conveni ni conflictes greus), però que la direcció de Ford Espanya ha apostat per la por i la repressió com recepta per a mantenir atemorits als treballadors i així fer callar el creixent malestar davant els increments dels ritmes de treball i la retirada paulatina de drets laborals.

La llarga història de Ford demostra que moltes d’aquestes presumptes faltes de determinats treballadors es corregirien amb amonestacions i escrits, reunions amb els comandaments, etc. sense necessitat d’arribar als extrems de sancionar o acomiadar a treballadors que duen 30 anys demostrant que saben treballar i complir amb les seves obligacions.

Excepte les etapes dels primers convenis, on Ford va acomiadar a 58 sindicalistes (gairebé tota la Coordinadora de Delegats, al maig de 1977) o processos de dures lluites posteriors contra els dissabtes laborables, els augments de ritmes de les cadenes, el plus de producció, etc. on també es van aplicar mesures disciplinàries extremes per a frenar les mobilitzacions, la Ford havia ralentit sancions d’aquest tipus i deixava els acomiadaments per a casos molt clars de delictes.

Finalment, la CGT vol manifestar que per a aquest sindicat la defensa dels acomiadats i sancionats és una obligació moral i sindical, pel que va a seguir denunciant tots els casos que es produeixen i espera que la resta de sindicats donen suport a les mesures de protesta que la nostra Secció Sindical va a proposar a la resta de forces sindicals de Ford (UGT, CC.OO. i PUT) en la reunió del Comité que es va sol·licitar per escrit divendres passat, dia 8 de setembre.

Gabinet de Premsa de CGT-PV 12 setembre 2006