Les contractes de Ford han d’estalviar en salut laboral a instància de la multinacional

divendres 20 d'octubre de 2006

Darrer afegit: divendres 20 d'octubre de 2006

30 anys de Ford a Almussafes i 10 anys des de la creació d’un Polígon industrial per a l’externalització del treball de la factoria Ford. El Polígon Joan Carles I, conegut com el polígon de tot a 100 pels salaris, està integrat per empreses proveïdores que seguixen estrictament les consignes de la gran multinacional, entre elles ajustar salaris i estalviar en polítiques de salut laboral. La majoria de treballadors de contractes que realitzen les seues tasques diàriament en l’interior de la factoria Ford són obligats a manejar ponts grua sense qualificació suficient

En este 30 aniversari de la instal·lació de Ford Espanya a Almussafes, que es va celebrar deslluïdament per la tràgica defunció d’un treballador de Ford en accident laboral, també es complixen 10 anys del vast recinte destinat a albergar quasi 100 empreses proveïdores de la gran companyia automobilística.

Ideat per a abaratir la producció en Ford, la posada en marxa del Polígon Joan Carles I ha significat la reducció de 10.000 a 7.000 treballadors en la multinacional nord-americana, és a dir, la reducció de l’ocupació de qualitat a favor d’altres ocupacions precàries, mal pagats i en condicions laborals poc desitjables.

D’acord amb els temps que corren marcats per la perillosa disminució de les rendes del treball en benefici de les rendes del capital, al voraç gegant empresarial no li basta.

Així, la Confederació General del Treball denuncia que, des de fa algun temps, els empleats de les contractes que realitzen les seues tasques en l’interior de la Factoria Ford treballen manejant-se ponts grues sense estar qualificats, autoritzats ni remunerats per això a causa de la mera exigència de la direcció de la multinacional.

La situació anterior a açò era ben distinta: abans eren els propis treballadors de Ford els que s’encarregaven d’usar estes màquines per al recanvi de bateries d’entre 500 i 1.200 quilos de pes en vehicles de treball. No obstant, una variació en la política empresarial va imposar el maneig diari a centenars de treballadors subcontractats que desconeixien el control de les grues.

Arran d’una demanda de CGT en Ramel per obligar a usar esta maquinària sense carnet oficial que ho autoritzara, Ford va exigir a les contractes que un instructor impartira un curs de formació. Però, a estes altures, només alguna de les contractes ha destinat a penes deu minuts a l’explicació del funcionament de la màquina sense posteriorment expedir document acreditatiu. La resta ha ignorat la necessitat de formar els empleats. Cal aclarir que abans Ford donava un carnet oficial després de realitzar el curs i sotmetre a un examen.

D’esta manera, mentres Ford parla de “accidents zero”, les empreses subcontractades empitjoren la seguretat en el treball d’estos operaris amb la permissivitat de Ford. Un exemple del deteriorament: les contractes no s’ocupen del manteniment de les bateries (Ford ho feia abans) i estes es degraden, el plàstic que les protegix desapareix per l’ús i el temps i ja s’han produït diverses descàrregues elèctriques a l’entrar en contacte amb els ponts grua. Afortunadament, de moment no ha calgut lamentar cap dany personal però el perill està ací.

Secció Sindical CGT-Ford Gabinet de Premsa CGT-PV

València, 20 octubre del 2006