Les seccions sindicals de l’Àrea Pública decideixen actuacions contra la Directiva Bolkestein.

El pròxim 14 de febrer es votarà en primera lectura al Parlament Europeu la directiva Bolkestein - pel nom de l'ex-Comisario Europeu que la va proposar originàriament, Frits Bolkestein - , que pretén regular el sector de serveis en l'Unió Europea.

(Valencià)

El pròxim 14 de febrer es votarà en primera lectura al Parlament Europeu la directiva Bolkestein - pel nom de l'ex-Comisario Europeu que la va proposar originàriament, Frits Bolkestein - , que pretén regular el sector de serveis en l'Unió Europea.

Moltes organitzacions i sindicats sostenim que aquesta directiva permetria la privatització dels serveis públics a nivell europeu, incloent els essencials com l'educació, serveis socials, sanitat, etc.

Des de CGT hem insistit en el fet que la directiva també persegueix la total desregulació de les condicions laborals, i fomenta la deslocalització massiva de les empreses de serveis cap a països que tenen lleis ambientals, laborals més favorables als seus interessos, i menors sous i protecció dels treballadors.

De moment, la Confederació de Sindicats Europeus ha convocat una manifestació per al mateix 14 de febrer a Estrasburg, seu del Parlament Europeu.

Des de les diferents seccions sindicals de la CGT de l'Àrea Pública s'està tractant la manera d'organitzar actuacions per a respondre a aquesta amenaça (1 de febrer, assemblea de delegades i delegats de l'Administració General de l'Estat, 7 de febrer, assemblea de delegades i prims de la Generalitat Valenciana,...).

En què consisteix la Directiva?

Descarrega't el Text Aquí Mateix. És el butlletí informatiu editat pel Comitè Confederal de la CGT.

Dossier Bolkestein

Dossier Bolkestein editat pel Comité Confederal de la CGT

La proposta prové de la DG de Mercat Interior encapçalada pel Comissari Frits Bolkestein , i comprèn essencialment tots els serveis considerats “activitats econòmiques”. Decidint sobre ells l'aplicació d'una sèrie de mesures que permetran a la inversió privada ser la que s'encarregue principalment de donar tota una sèrie de serveis que fins tenien un caràcter bàsicament públic i d'interès general (com són la sanitat, l'ensenyament, l'assistència social,...), des de criteris de benefici econòmic i de rendibilitat mercantil, deixant de costat els interessos socials.

A quins serveis afectarà: El criteri essencial paraconsiderar una activitat com econòmica és el que “normalment es faça a canvi d'una remuneració”, encara que la dita remuneració no l'haja de pagar necessàriament el destinatari del servei, podent ser l'Estat qui la pague mitjançant la forma de subvenció. Atés que l'accés a un gran nombre de serveis públics exigeix el pagament de taxes, la majoria d'aquestes activitats cau dins de l'àmbit de la Directiva.

Amb l'objectiu de facilitar la llibertat d'establiment de la iniciativa privada, els Estats restringiran les condicions d'autorització exigides per a la prestació dels serveis, de manera que siga més fàcil a les empreses establir-se com oferidores d'un servei qualsevol.

Se li prohibiria als Estats exigir determinats requisits que servirien per a garantir els drets dels usuaris. Requisits com de nacionalitat per als prestadors, o per als seus empleats, o per a les persones que posseïsquen el capital i els membres de la direcció i control. O el requisit d'una garantia financera o que se subscriga un assegurança pel prestador o per una agència seua establida al territori nacional en què es realitza el servei. O la certificació d'haver realitzat abans aquesta activitat durant un període mínim de temps (tenir experiència en el sector) o d'haver-se registrat com a empresa.

Amb aquestes mesures es produirà probablement una allau de reinstal·lacions: Les xicotetes i mitjanes empreses s'uniran a l'èxode massiu que ja encapçalen les grans companyies cap als països més favorables de la Unió Europea per tenir les exigències menys exigents, per a beneficiar-se dels distints nivells de regulació existents en la UE. Encara que fins ara la principal raó d'aquesta iniciativa era l'evasió fiscal, la Directiva Bolkestein crea gran nombre d'altres motius, per exemple eludir estàndards de medi ambient, laborals, de salut i seguretat, així com requisits relatius a les qualificacions i acords salarials col·lectius per a l'activitat empresarial en qüestió.

També s'assenyalen altres requisits que poden tenir els seus dies comptats: Com l'obligació d'establir-se segons determinada forma legal (persona jurídica, empresa personal, entitat sense ànim de lucre, empreses de propietat exclusiva de persones físiques), o l'obligació per a determinades activitats de posseir un capital mínim, o l'obligació d'una quantitat mínima d'empleats, o l'obligació per a un prestador de permetre l'accés a determinats serveis proporcionats per un altre prestador, o el poder fixar tarifes màximes i/o mínimes a què ha d'adaptar-se el subministrador,...

A fi de la lliure circulació de serveis es proposa el Principi del país d'origen. D'acord amb aquest principi, els M'han de garantir que els proveïdors estan sotmesos només a les normatives nacionals del seu Estat Membre d'origen. Conseqüentment, les autoritats del país on es proveeixen els serveis no poden en cap cas aplicar cap supervisió: només ho pot fer el país d'origen. En conseqüència, el principi del país d'origen provocaria una implacable espiral de deteriorament dels estàndards i les normes laborals i de qualsevol tipus.

(Castellano)

El próximo 14 de febrero se votará en primera lectura en el Parlamento Europeo la directiva Bolkestein - por el nombre del ex-Comisario Europeo que la propuso originariamente, Frits Bolkestein - , que pretende regular el sector de servicios en la Unión Europea.

Muchas organizaciones y sindicatos sostenemos que esta directiva permitiría la privatización de los servicios públicos a nivel europeo, incluyendo los esenciales como la educación, servicios sociales, sanidad, etc.

Desde CGT hemos insistido en que la directiva también persigue la total desregulación de las condiciones laborales, y fomenta la deslocalización masiva de las empresas de servicios hacia países que tienen leyes ambientales, laborales más favorables a sus intereses, y menores sueldos y protección de los trabajadores.

De momento, la Confederación de Sindicatos Europeos ha convocado una manifestación para el mismo 14 de febrero en Estrasburgo, sede del Parlamento Europeo.

Desde las diferentes secciones sindicales de la CGT del Àrea Pública se está tratando la manera de organizar actuaciones para responder a esta amenaza (1 de febrero, asamblea de delegadas y delegados de la Administración General del Estado, 7 de febrero, asamblea de delegadas y delgados de la Generalitat Valenciana,...).

¿En qué consiste la Directiva?

Descárgate el Texto Aquí Mismo. Es el boletín informativo editado por el Comité Confederal de la CGT.

Dossier Bolkestein

Dossier Bolkestein editat pel Comité Confederal de la CGT

La propuesta proviene de la DG de Mercado Interior encabezada por el Comisario Frits Bolkestein , y abarca esencialmente todos los servicios considerados “actividades económicas”. Decidiendo sobre ellos la aplicación de una serie de medidas que permitirán a la inversión privada ser la que se encargue principalmente de dar toda una serie de servicios que hasta ahora tenían un carácter básicamente público y de interés general (como son la sanidad, la enseñanza, la asistencia social,...), desde criterios de beneficio económico y de rentabilidad mercantil, dejando de lado los intereses sociales.

A qué servicios afectará: El criterio esencial para considerar una actividad como económica es el de que “normalmente se haga a cambio de una remuneración”, aunque dicha remuneración no la deba pagar necesariamente el destinatario del servicio, pudiendo ser el Estado quien la pague mediante la forma de subvención. Dado que el acceso a un gran número de servicios públicos exige el pago de tasas, la mayoría de estas actividades cae dentro del ámbito de la Directiva.

Con el objetivo de facilitar la libertad de establecimiento de la iniciativa privada, los Estados restringirán las condiciones de autorización exigidas para la prestación de los servicios, de forma que sea más fácil a las empresas establecerse como ofertadoras de un servicio cualquiera.

Se le prohibiría a los Estados exigir determinados requisitos que servirían para garantizar los derechos de los usuarios. Requisitos como de nacionalidad para los prestadores, o para sus empleados, o para las personas que posean el capital y los miembros de la dirección y control. O el requisito de una garantía financiera o que se suscriba un seguro por el prestador o por una agencia suya establecida en el territorio nacional en el que se realiza el servicio. O la certificación de haber realizado antes esta actividad durante un período mínimo de tiempo (tener experiencia en el sector) o de haberse registrado como empresa.

Con estas medidas se producirá probablemente una avalancha de reinstalaciones: Las pequeñas y medianas empresas se unirán al éxodo masivo que ya encabezan las grandes compañías hacia los paises más favorables de la Unión Europea por tener las exigencias menos exigentes, para beneficiarse de los distintos niveles de regulación existentes en la UE. Aunque hasta ahora la principal razón de esta iniciativa era la evasión fiscal, la Directiva Bolkestein crea gran número de otros motivos, por ejemplo eludir estándares de medio ambiente, laborales, de salud y seguridad, así como requisitos relativos a las calificaciones y acuerdos salariales colectivos para la actividad empresarial en cuestión.

También se señalan otros requisitos que pueden tener sus días contados: Como la obligación de establecerse según determinada forma legal (persona jurídica, empresa personal, entidad sin ánimo de lucro, empresas de propiedad exclusiva de personas físicas), o la obligación para determinadas actividades de poseer un capital mínimo, o la obligación de un número mínimo de empleados, o la obligación para un prestador de permitir el acceso a determinados servicios proporcionados por otro prestador, o el poder fijar tarifas máximas y/o mínimas a las que debe adaptarse el suministrador,...

En aras de la libre circulación de servicios se propone el Principio del país de origen. De acuerdo con este principio, los Estados Miembros deben garantizar que los proveedores están sometidos solamente a las normativas nacionales de su Estado Miembro de origen. Consecuentemente, las autoridades del país donde se proveen los servicios no pueden en ningún caso aplicar supervisión alguna: sólo lo puede hacer el país de origen. En consecuencia, el principio del país de origen provocaría una implacable espiral de deterioro de los estándares y las normas laborales y de todo tipo.