Article d’opinió publicat al Levante-EMV

Ocupats i preocupats

Per Benjamí Renovell, Secretari de Comunicació CGT-PV

dijous 14 d'abril de 2005

Darrer afegit: dijous 14 d'abril de 2005

Des de el 13 fins al 16 d’abril es celebra a València Formaempleo 2005. La quarta edició de la fira ideada perquè la joventut, principalment la joventut, puga rebre l’orientació laboral que li permetrà conèixer les diferents famílies professionals i les formes més refinades d’aconseguir una primera ocupació. Repeteixen l’eslògan tan exitós de l’altre any: ocupats/preocupats, amb joves blancs i bonics en la foto.

Realment la gent major i els immigrants sense regularitzar haurien d’abstenir-se d’acudir a aquesta Fira. Fira. Potser aquesta paraula siga poques vegades tan apropiada per a definir un esdeveniment. Durant aqueixos quatre dies, entre les parets i moquetes del recinte firal cobrarà tota la seua força la tesi neoliberal amb la que dobleguen les nostres consciències, segons la qual la qualificació personal és l’element clau per a prosperar. Intentaran que els assistents, en el seu deambular pels diferents estands, obvien que ells ja estan prou qualificats, que els seus cursos, màsters i postgraus són més que suficients. Els oferiran noves possibilitats formatives, una cosa que per als organismes que allí s’exposen és una important activitat empresarial. Els mostraran com realitzar bells currículums, encara que el plural en llatí s’escriu d’una altra manera, i com presentar la seua oferta de demanda d’ocupació de la forma més atractiva i moderna, per internet i tot.

No hi haurà un sol estand on mirar al món real cara a cara. Les meses redones i els debats seran com els d’anteriors edicions: pura fantasia. L’Orientació Professional com a instrument fonamental en l’elecció d’un itinerari formatiu. La Gestió de Competències: experiències pràctiques. El mercat laboral a Europa. Una alternativa de futur: el màrqueting u a un. Etcètera.

Posteriorment les autoritats organitzadores valoraran molt positivament l’esdeveniment. Perquè haurà anat més gent, s’hauran recollit més currículums, s’hauran firmat més contractes. No es parlarà en canvi de l’experiència de desànim i disgust que per a molts dels assistents va a suposar l’adonar-se que han presenciat un circ, un espectacle alié al món que els toca viure, que s’assembla sobretot a una d’aqueixes excursions on t’has d’engolir una xarrada on et venen alguna cosa; encara que sense esmorzar inclòs, ni paisatges bonics. D’açò sabem molt en CGT, perquè en la seua primera edició, fa quatre anys, vam col.locar la nostra parada dins del recinte firal. No els vam donar opció a les autoritats: o ens consentien dins o ens tindrien a la porta contant el mateix però més alt. Va ser una gran experiència, perquè molta joventut es va acostar al nostre racó i va compartir la seua indignació amb nosaltres, i ens va mostrar que no són ingenus, i que estan preocupats perquè volen estar ocupats, però no de totes maneres ni a qualsevol preu.