Conveni de Ford España

Pobre i enganyosa oferta de Ford

dilluns 9 de maig de 2005

Darrer afegit: dilluns 9 de maig de 2005

Curiosa coincidència entre l’última oferta de l’empresa, l’anunci de possibles parades i la unànime assemblea de UGT recolzant l’oferta

Divendres passat, transcorreguda la mitja nit, va tindre lloc l’escenificació del que pareix l’acte final del XIV Conveni de Ford España: la direcció va presentar el que ella sempre anomena “oferta final de conveni”, que no és una altra que la que tot el món imaginava després de la retirada dels punts més negatius, afegits precisament perquè després l’oferta parega molt més atractiva del que en realitat és.

Per això, des de CGT volem fer una valoració seriosa i rigorosa del que realment s’ens oferix i també de tots aquells punts s’han oblidat intencionadament i que eren “bàsics” en la plataforma reivindicativa del Comité. No es pot ser tan poc rigorós com per a dir que en els pròxims anys es garantix el manteniment de l’ocupació, quan en realitat el més probable és que es perden altres 600 llocs de treball. Vegem: perquè els relevistes (que ja van substituir a un fix) es queden, han de substituir a un altre fix; és a dir: cada relevista haurà rellevat dos empleats de 60 anys.

Per la majoria del Comité es va reduir, a la primera de canvis, la plataforma inicial a dos punts fonamentals: ocupació i salari, i sobre aquest eix s’han centrat les negociacions. La resposta oferida per la companyia ens pareix insuficient inclús en eixos dos temes, perquè en l’ocupació es parla de fer fixos exclusivament als relevistes dels anys 2003/04, i açò no succeirà fins als sis anys. Per a CGT el lògic i just seria que l’ oferiment fóra per a tots els contractats i des del principi de vigència del conveni.

Tampoc podem oblidar-nos d’aspectes negatius que la majoria del Comité es mostra disposada a pactar, com acceptar que els nous treballadors que entren en Ford des del 2006 romanguen amb el grau 3 durant tres anys i un altre any i mig amb el grau 4, quan sempre hem defés que a igual treball igual salari. I que, a més, no li’ls garantisca la seua continuïtat en la plantilla com fixos al final d’eixe llarg període d’ “aprenentatge”.

Quant a l’altre “gran punt”, el dels salaris, tampoc és com per a botar d’alegria, perquè encara que s’ens garantix l’IPC més mig punt, tots sabem com estan els preus i com es calcula l’índex del preus al consum, ja que s’inclouen productes que poc tenen a veure amb la nostra vida quotidiana (hotels, viatges amb avió, etc.). Si a això afegim que en esta ocasió no s’ha aconseguit cap altra gratificació econòmica (com en anys anteriors van ser la paga de beneficis o el plus de producció) veurem el poc que apujaran les nostres nòmines cada mes.

Si aquests dos punts eren els que justificaven la renúncia a tots els altres, la veritat és que ens pareix molt insuficient l’oferta. Si s’analitza la resta, es veu que és una actualització del que ja tenim (escola d’aprenents, ajuda de vivenda, invalidesa, etc.). Encara que reconeixem alguns avanços com l’ampliació dels permisos retribuïts i la continuïtat dels plans de contractes de relleu per a jubilació parcial durant la seua vigència.

Però una vegada contemplats aquests avanços, hem de xafar el sòl i veure que estem parlant de quatre anys. Quatre anys en què seguiran sense abordar-se la reducció de jornada, l’augment de les vacacions, els ritmes de treball, la discriminació en les promocions de categoria, la falta de llocs apropiats per a gent amb limitacions, els punts socials: guarderia, ampliació descompte en compra de vehicles i molt més que es queda -una altra vegada- sense resposta i en un moment, com l’actual, que per a CGT és el més apropiat per a aconseguir la major part de les nostres velles reivindicacions.

Si durant els últims anys la pròpia empresa ens ha dit que som la millor fàbrica de la marca i la plantilla el seu millor patrimoni, el que els ha permés incrementar els seus quantiosos beneficis, resulta decepcionant que ara ens vullga pagar amb aquesta oferta tan limitada. Per tot això, demanem al conjunt de la plantilla que reflexione fredament, valore el contingut real de l’oferta i no es precipite a donar legitimitat al que l’empresa tenia previst pactar des del principi.

Secció Sindical de CGT-Ford Secretaria de Comunicació de CGT-PV