CGT País Valencià i Múrcia: Confederación General del Trabajo

S’accelera el procés privatitzador en la Generalitat Valenciana

Creació de l’Agència Valenciana de Prestacions Socials (AVPSA)

divendres 23 de setembre de 2005

Darrer afegit: divendres 23 de setembre de 2005

---

(Valencià)

S’ACCELERA EL PROCÉS PRIVATITZADOR EN LA GENERALITAT VALENCIANA

Si el passat 25 d’agost, el Conseller d’Agricultura anunciava la creació d’un organisme autònom per a gestionar les ajudes que des d’Europa es reben, el 16 de setembre la Consellera de Benestar Social anunciava la creació de l’Agència Valenciana de Prestacions Socials (AVPSA). En aquest cas es tracta de la creació d’una mercantil que vindria a seguir el model de CIEGSA, l’empresa encarregada de la construcció de col·legis i instituts: responsable de tant de retard en les execucions d’infraestructures, del seu elevat cost i de l’increment de barracons per a la docència. En realitat va més enllà del plantejament de CIEGSA, perquè l’AVPSA no sols s’encarregarà de la construcció i gestió d’infraestructures - residències de tota classe - i de l’adquisició i utilització de l’equipament necessari perquè funcionen. També es va a ocupar de la prestació de serveis socials i sociosanitaris de forma directa o a través de tercers. O siga: del que correspon a la pròpia Conselleria de Benestar Social.

Després de conèixer els terribles casos del centre tutelat de L’Eliana, i el pis clandestí de Port Saplaya, o la inexistència de plans d’emergències en la sinistrada Residència de Carlet (almenys plans que no estiguen només al calaix de la Consellera Alicia de Miguel), algú pot pensar que als centres públics de la Conselleria passa açò sovint. Afortunadament això no és així. Però cada vegada sorprèn menys saber que l’escassetat de recursos i de personal obliga que a les residències de majors no es realitzen totes les tasques d’upa que tota persona necessita per a completar les seues necessitats bàsiques. Tot açò per falta de substituir les baixes i vacances o no adequar les plantilles al volum de treball. Açò suposa òbviament una sobrecàrrega sobre el personal que veu minvada la seua salut i no pot oferir un bon servei.

La direcció dels centres, que són els qui en última instància han de detectar i solucionar les possibles deficiències quant a la qualitat assistencial, fa oïdes sordes a la demanda de personal dels propis treballadors. No estan disposats a sol·licitar de manera formal (per escrit) la provisió de les substitucions que obligaria a Conselleria a respondre. I al personal li posen l’excusa de la falta de pressupost, com si calgués resignar-se que es maltracte als nostres majors. No podem menys que indignar-nos i exigir que no es passen de la línia que limita la dignitat de les persones, a qui desplacen a l’estatus de llast social o de càrrega per als seus càlculs econòmics.

Aquest problema quotidià és denunciat de forma reiterada per la CGT des de la nostra representació en el Comitè d’Empresa de la Conselleria de Benestar Social, i a través de les nostres seccions sindicals en les restants Conselleries. Però no bastaran les denúncies, cal mobilitzar a la societat al complet, començant sobretot pels propis afectats: la població usuària. I confluir amb les restants organitzacions socials realment implicades en la lluita contra el desmantellament públic. Perquè l’arrel del problema està en el propi projecte del Govern. És el Consell el que permet el deteriorament dels serveis públics per a després aportar com a única solució la privatització progressiva dels mateixos.

És el Consell el directament implicat en la creació d’agències i organismes injustificables. Des de la seua perspectiva d’esprémer al màxim la “gallina dels ous d’or”, la creació d’aquests ens té molts avantatges: el gran benefici de cobrar el doble, el triple i més per prestar uns serveis sense competència possible, sense costs, sense arriscar capital: tot ho posa el poble, des dels pressuposts que només ells decideixen. Però a més els permet donar sous, que no treball, a amics i família. L’organisme de gestió d’ajudes d’agricultura, per exemple: aglutinarà pràcticament el 60% dels pressuposts d’aquesta Conselleria, però la Conselleria no desapareixerà, ni desapareixeran les seues Direccions Generals, amb els seus alts càrrecs: Aquest organisme serà imprescindible per a recol·locar i recompensar a més càrrecs polítics. És la trajectòria del PP des que en el 95 va anunciar que reduiria el nombre d’alts càrrecs (potser no vam entendre que es referia a “alts càrrecs ocupats pel PSOE”). El futur és fàcil de predir: la Conselleria d’Agricultura seguirà tenint el seu conseller i les seues direccions generals; i igual que passa amb la duplicitat que suposa tenir una Conselleria de Treball i un SERVEF, hi haurà un director/a de l’organisme agrícola amb categoria de conseller, més tot el seu seguici de direccions generals etcètera.

Resultarà molt car. Però per a pagar-ho ja estan els pressuposts generals, i la contenció salarial de les empleades i empleats públics.

Federació de l’Àrea Publica de la CGT-PV.

(Castellano)

SE ACELERA EL PROCESO PRIVATIZADOR EN LA GENERALITAT VALENCIANA

Si el pasado 25 de agosto, el Conseller de Agricultura anunciaba la creación de un organismo autónomo para gestionar las ayudas que desde Europa se reciben, el 16 de septiembre la Consellera de Bienestar Social anunciaba la creación de la Agencia Valenciana de Prestaciones Sociales (AVPSA). En este caso se trata de la creación de una mercantil que vendría a seguir el modelo de CIEGSA, la empresa encargada de la construcción de colegios e institutos: responsable de tanto de retraso en las ejecuciones de infraestructuras, de su elevado coste y del incremento de barracones para la docencia. En realidad va más allá del planteamiento de CIEGSA, porque el AVPSA no solo se encargará de la construcción y gestión de infraestructuras - residencias de toda clase - y de la adquisición y utilización del equipamiento necesario para que funcionen. También se va a ocupar de la prestación de servicios sociales y sociosanitarios de forma directa o a través de terceros. O sea: del que corresponde a la propia Consellería de Bienestar Social.

Después de conocer los terribles casos del centro tutelado de la Eliana, y el piso clandestino de Port Saplaya, o la inexistencia de planes de emergencias en la siniestrada Residencia de Carlet (al menos planes que no estén solo al cajón de la Consellera Alicia de Miguel), alguien puede pensar que a los centros públicos de la Consellería pasa esto frecuentemente. Afortunadamente eso no es así. Pero cada vez sorprende menos saber que la escasez de recursos y de personal obliga que a las residencias de mayores no se realicen todas las tareas de soporte que toda persona necesita para completar sus necesidades básicas. Todo esto por falta de sustituir a las bajas y vacaciones o no adecuar las plantillas al volumen de trabajo. Esto supone obviamente una sobrecarga sobre el personal que ve menguada su salud y no puede ofrecer un buen servicio.

La dirección de los centros, que son los que en última instancia deben detectar y solucionar las posibles deficiencias en cuanto a la calidad asistencial, hace oídos sordos a la demanda de personal de los propios trabajadores. No están dispuestos a solicitar de manera formal (por escrito) la provisión de las sustituciones que obligaría a Consellería a responder. Y al personal le ponen la excusa de la falta de presupuesto, como si tuvieramos que resignarnos a que se maltrate a nuestros mayores. No podemos menos que indignarnos y exigir que no se pasen de la línea que limita la dignidad de las personas, a quien desplazan al estatus de lastre social o de carga para sus cálculos económicos.

Este problema cotidiano es denunciado de forma reiterada por la CGT desde nuestra representación en el Comitè de Empresa de la Consellería de Bienestar Social, y a través de nuestras secciones sindicales en las restantes Consellerías. Pero no bastarán las denuncias, hay que movilizar a la sociedad al completo, comenzando sobretodo por los propios afectados: a la población usuaria. Y confluir con las restantes organizaciones sociales realmente implicadas en la lucha contra el desmantelamiento público. Porque la raíz del problema está en el propio proyecto del Gobierno. Es el Consell el que permite el deterioro de los servicios públicos para después aportar como única solución la privatización progresiva de los mismos.

Es el Consell el directamente implicado en la creación de agencias y organismos injustificables. Desde su perspectiva de exprimir al máximo la “gallina de los huevos de oro”, la creación de éstos nos tiene muchas ventajas: el gran beneficio de cobrar lo doble, el triple y más por prestar unos servicios sin competencia posible, sin coste, sin arriesgar capital: todo lo pone el pueblo, desde los presupuesto que solo ellos deciden. Pero además les permite dar sueldos, que no trabajo, a amigos y familia. El organismo de gestión de ayudas de agricultura, por ejemplo: aglutinará prácticamente el 60% de los presupuesto de esta Consejería, pero la Consellería no desaparecerá, ni desaparecerán sus Direcciones Generales, con sus altos cargos: Este organismo será imprescindible para recolocar y recompensar a más cargos políticos. Es la trayectoria del PP desde que en el 95 anunció que reduciría el número de altos cargos (quizá no entendimos que se refería a “altos cargos ocupados por el PSOE”). El futuro es fácil de predecir: la Consellería de Agricultura seguirá teniendo su conseller y sus direcciones generales; e igual que pasó con la duplicidad que supone tener una Consellería de Trabajo y un SERVEF, habrá un director/a del organismo agrícola con categoría de conseller, más todo su séquito de direcciones generales, etcétera.

Resultará muy caro. Pero para pagarlo ya están los presupuesto generales, y la contención salarial de las empleadas y empleados públicos.

Federación de la Área Publica de la CGT-PV.

---