Concentració de CGT el dia del juí, 2 març a les 11h30

Sintratel a juí per l’acomiadament injustificat de dos treballadors

dilluns 21 de febrer de 2005

Darrer afegit: dilluns 21 de febrer de 2005

SINTRATEL és l’empresa “projecte col•lectiu” que va nàixer de l’Associació d’Extreballadors de Sintel amb l’objectiu de col•locar els perjudicats per la venda de la filial de Telefónica a Mes Canosa. Només un any després de la seua posada en marxa, SINTRATEL està en els tribunals per despedir dos treballadors que van gosar criticar les pràctiques antidemocràtiques d’una empresa que haguera de funcionar segons paràmetres diferents als d’una companyia capitalista.

SINTRATEL Grupo S.A. va començar el seu camí a finals de 2003 amb filials en forma de societats limitades al llarg de l’Estat espanyol seguint l’estructura de l’extinta Sintel. L’empresa, que en un principi havia de ser una cooperativa “no adscrita a interessos únicament mercantils” i l’objectiu prioritari de la qual era “generar alternatives d’ocupació estable per als extreballadors de Sintel” es va capitalitzar gràcies als préstecs que l’Associació d’Extreballadors de Sintel va realitzar dels pagaments del FOGASA en concepte d’indemnitzacions. És a dir, que la major part dels fons d’una associació de 1.800 persones van ser prestats per a posar en marxa aquesta empresa que havia de ser “diferent”.

Amb els 2 milions d’euros en concepte de préstecs, la Junta Directiva de l’Associació va crear SINTRATEL que va col•locar a 200 persones. No obstant, ja des del principi, la forma d’actuar del Consell d’Administració de SINTRATEL (òrgan integrat curiosament pels mateixos membres de la Junta Directiva de l’Associació que al seu torn eren els antics representants sindicals del Comité Intercentres de Sintel, quasi tots de CC.OO.) va començar a deixar molt que desitjar. De la mà de José Luis Adell, economista director general de RENFE amb el PSOE, actualment Gerent del Colegio de Huérfanos de RENFE i màxim responsable de SINTRATEL, l’empresa va començar a dur a terme una política cada vegada més allunyada del que prometia un principi. Des de fer firmar als empleats contractes de treball amb condicions lleonines en nom del projecte, passant per la falta de transparència a l’hora de justificar comptes, fins a arribar al tancament forçat i injustificat de la seua filial valenciana on estaven empleats dos afiliats de CGT i des d’on es va intentar fer crítica constructiva de les deficiències democràtiques de l’empresa.

La persecució cap als que feien crítiques ha arribat fins al punt de degenerar en acomiadaments. SINTRATEL adduïx falta de lleialtat perquè els empleats van fer públiques al si de la CGT les seues diferències respecte a l’actuació dels integrants del Consell d’Administració una cosa que, de totes tots, forma part de l’exercici de la llibertat d’expressió. “El que han volgut és acabar amb la dissidència al més pur estil dictatorial... S’estan aprofitant de la bona voluntat de molts treballadors que van confiar en aquest projecte per a reproduir de forma salvatge el que ocorre en qualsevol empresa capitalista.” afirma Juan. A. Ortiz, un dels acomiadats.

Gabinet de Premsa de CGT-PV València, a 14 febrer del 2005