Sintratel reconeix com improcedents els acomiadaments de dos afiliats a CGT

dilluns 7 de març de 2005

Darrer afegit: dilluns 7 de març de 2005

Els acomiadaments dels dos militants valencians de CGT han sigut reconeguts com improcedents per Sintratel. Així, l’empresa ha d’abonar la indemnització corresponent i la totalitat dels salaris de tramitació. Els extreballadors de Sintel i ara de Sintratel, Juan Andrés i Jesús, s’han negat no obstant a tornar les accions que posseïxen com a socis de l’empresa i que van adquirir en propietat quan van firmar el contracte de treball. Sintratel per la seua banda ha acceptat la negativa.

El conflicte al si de Sintratel, una empresa que en teoria havia de funcionar segons paràmetres distints als d’una companyia capitalista, va sorgir arran de les crítiques abocades pels afiliats a CGT respecte al funcionament antidemocràtic i poc clar de Sintratel. L’empresa va reaccionar tancant l’oficina de València i “desterrant” als hui despedits a altres llocs de l’Estat. Quan estos van fer públiques les crítiques al si de la CGT, Sintratel va decidir despedir-los.

Davant del que de totes tots és un exercici de violació de la llibertat d’expressió, els serveis jurídics de CGT-PV van interposar una demanda per acomiadament nul (per violació de drets fonamentals), subsidiàriament improcedent.

En el dia del juí, mig centenar de militants del sindicat es van concentrar en la Ciutat de la Justícia de València per a recolzar els companys despedits i manifestar la seua condemna a estes pràctiques laborals. Poc abans de l’hora del juí, Sintratel va formular la petició d’arribar a un acord, acord que els demandants van decidir acceptar com una eixida que moralment és un èxit. “Això sí, som conscients que l’empresa ha decidit oferir-nos aquest acord digne per a nosaltres per a intentar que no es faça massa soroll, no obstant, encara que hem tancat una etapa laboral, continuarem lluitant per que injustícies d’aquest tipus no es continuen cometent”, apunta Juan Andrés.

Gabinet de Premsa CGT-PV València, 7 març del 2005