CGT denuncia el cas d’un treballador del Grupo SADA acaçat per l’empresa amb la complicitat de CCOO i UGT

divendres 20 de febrer de 2009

“Han sigut cinc anys d’infern” explica Salvador Escrivá, el treballador de 47 anys víctima de mobbing en l’Escorxador del Grup SADA, pertanyent a la multinacional holandesa Nutreco i ubicat en la localitat valenciana de Sueca.

L’acaçament va acabar el passat 6 de febrer en el que és ja un final previsible i recurrent, un acomiadament fulminant per motiu disciplinari. Així, en este moment, els jutjats valencians han de decidir sobre dos fets: l’existència i condemna del mobbing contra Escrivá, per mitjà de sentència després del juí sobre drets fonamentals i de tutela de la llibertat sindical que es va celebrar a mitjan de gener i sobre la nul•litat de l’acomiadament reclamada per l’afectat instància de la CGT.

La història de Salvador va començar fa un lustre després de 15 anys d’expedient laboral impecable. Fins que va eixir triat com delegat de prevenció i salut laboral per CC.OO. era considerat per l’empresa un empleat exemplar. No obstant, la seua trajectòria es va truncar a l’iniciar una lluita sindical tan necessària com indesitjada pels dirigents empresarials. De la nit al dia, com succeïx a milers de treballadors víctimes d’acaçament laboral, va passar a ser un empestat. Va començar una campanya de distorsió de la seua imatge professional, li van relegar a realitzar funcions de menor responsabilitat, van canviar el pany del seu despatx sense previ avís ni cap explicació… I Escrivá va caure malalt amb un trastorn d’angoixa reactiu per conflicte laboral. Afortunadament, Salvador Escrivá, nét d’un dels fundadors de la UGT, comptava amb dos armes: la seua fèrria voluntat de lluitar contra la injustícia i per la seua dignitat i el suport del sindicat a què estava afiliat… però sobre este últim aspecte es va equivocar.

“Jo podia estar preparat per a una actuació d’este tipus per part de l’empresa però mai m’ho haguera esperat d’un sindicat”, es lamenta Salvador. I és que, quan només faltaven 10 dies per a la celebració del juí per mobbing contra SADA, un juí que probablement haguera guanyat perquè comptava amb un informe favorable de la Inspecció de Treball i innumerable documentació, el propi sindicat li va convéncer que suspenguera la demanda perquè ells “ho havien arreglat tot i l’empresa havia rectificat”.

Però res més lluny de la realitat. Salvador va renunciar a la via judicial però es va trobar amb dos sorpreses: que la seua situació laboral era inclús pitjor que abans i que els dos companys de CC.OO., un empleat de SADA i l’altre alliberat de CC.OO. van eixir del sindicat per a un d’ells convertir-se en encarregat de l’empresa (abans era un simple operari) i l’altre va passar a treballar com a assessor laboral en un buffet de la plaça de l’Ajuntament de València.

Casualment, l’altre “agent social”, la UGT, va eixir al rescat. Però les promeses es van quedar en res: Salvador va voler seguir avant amb la denúncia i es va trobar amb demores, excuses i, finalment, el veto del sindicat per a formar part del Comité d’Empresa a pesar que havia sigut triat com a membre en unes eleccions primàries. Contrari a la resignació, va buscar explicacions i, al no obtindre, es va anar a la CGT.

En uns pocs mesos, gràcies als servicis jurídics de la Confederació General del Treball, Salvador Escrivá ha portat a juí al Grup SADA, juí que va tindre lloc el passat 16 de gener i que va comptar amb la declaració de UGT en qualitat de testimoni a favor de l’empresa.

Pocs dies després es va trobar amb la major de les sancions, un acomiadament fulminant acusat d’haver telefonat en diverses ocasions a l’Índia. “És totalment fals, molts empleats tenen accés a eixe telèfon i jo mai he telefonat a l’Índia. L’empresa no pot demostrar eixa falsedat i jo vull que s’investigue a fons. Hi ha càmeres de seguretat, gravacions, que isquen a la llum.”

Ara, Salvador està a l’espera que la justícia es pronuncie. “Em van oferir un lloc de treball millor si renunciava a la lluita sindical i després molts diners per anar-me’n. Però el que jo vull és que es faça justícia, que es pose límit a la impunitat amb què l’empresa ha violat principis bàsics i que es coneguen les corrupteles i complicitats inconfessables dels agents socials. Ho faig per dignitat, però, sobretot, per les generacions futures, no hem de transigir amb el que està ocorrent. És una qüestió de responsabilitat.”

Gabinet de Premsa CGT-PV

València, 20 febrer 2009