Treballadores d’empreses com ara Atentia Azahar S.L. afirmen que la falta de reconeixement incideix negativament en la seua salut, seguretat i condicions laborals
María és treballadora d’ajuda a domicili i afiliada a CGT. Durant la temporada va patir dos episodis de sobreesforç, alçant pes i pujant escales sense ascensor. Va presentar lesions en mà, avantbraç, muscle, esquena i peu. En acudir a Mútua Universal, les lesions no van ser reconegudes com a accidentals, sinó com a malaltia comuna. Això obliga les treballadores a continuar treballant malaltes, sense la cobertura legal que haurien de tindre, i augmenta la pressió sobre la plantilla. María és un nom fictici però, tal com denuncia la Confederació General del Treball (CGT), casos com este i similars es repeteixen al llarg de tot el territori de l’Estat Espanyol en el sector de ajuda a domicili.
“L’ajuda a domicili implica esforç físic diari: traslladar persones i objectes, caminar llargues distàncies i pujar escales”, explica Amparo Faus, treballadora d’ajuda a domicili i militant del sindicat llibertari. “La subestimació legal i estadística dels riscos ens deixa a les treballadores desprotegides i evidència la necessitat de reconeixement, prevenció i visibilitat del sector”. Segons Faus, en la seua Secció Sindical de CGT en l’empresa Atentia Azahar S.L. – amb alta afiliació – , en 2025 el 40 % de les afiliades van estar de baixa, però només el 3 % van ser reconegudes com a accidents laborals, “una cosa difícil d’entendre considerant la càrrega física del treball i una edat mitjana de 49 anys”.
Tal com apunten des de la central anarcosindicalista CGT, mentre Mútua Universal comunica que els accidents laborals gestionats per ella van augmentar un 1,3 % en 2024, en el sector d’ajuda a domicili les treballadores denuncien que les seues lesions greus es continuen reconeixent com a malaltia comuna, deixant un buit de protecció que afecta milers de treballadores. Cal destacar que, segons l’Article 156 de la Llei General de la Seguretat Social: “S’entén per accident de treball tota lesió corporal que el treballador patisca amb ocasió o per conseqüència del treball que execute per compte d’altri.”
Algunes de les conseqüències negatives que es deriven són una cobertura insuficient, ja que les baixes per malaltia comuna ofereixen menys drets que un accident laboral; la falta de prevenció al no anar els accidents succeïts de millores; l’augment de la pressió sobre la plantilla – amb un 40 % de baixes i només un 3 % reconegudes com a laborals -, i la invisibilitat estadística, ja que les dades de Mútua Universal no reflecteixen la situació real del sector, dificultant la pressió pública i sindical.
“Cap institució ni mútua ha fet un informe específic sobre sinistralitat en el sector d’ajuda a domicili, malgrat la perillositat de les seues tasques, la qual cosa ja denota de per si la situació de desigualtat en la qual ens trobem”. “En teoria, tota lesió patida en el treball ha de ser reconeguda com a accident laboral, i la mútua ha d’assumir la seua cobertura. Nosaltres, exigim estes condicions que considerem bàsiques, no sols per a nosaltres, sinó per al conjunt de la classe obrera”.
