La realitat de les hores complementàries en el mercat de treball espanyol. Efectes i incidències

Les hores complementàries són les hores que es realitzen per damunt de les hores ordinàries establides en els contractes a temps parcial (Vore Guia d’hores complementàries). Esta modalitat laboral aporta flexibilitat a les empreses, contribuint a adaptar, sense cost addicional, la força de treball al nivell de producció precisat a cada moment. Per als treballadors i treballadores a temps parcial, molts dels quals perceben salaris molt baixos que els mantenen per davall del llindar de risc de pobresa, les hores complementàries permeten augmentar els seus ingressos, però dins d’una dinàmica de precarietat, amb jornades irregulars i sense seguretat que eixe ingrés addicional es mantinga al llarg del temps.

El present informe sorgix de la necessitat de posar el focus en la realitat de les hores complementàries, que constituïxen un àmbit de la regulació laboral poc explorat a nivell acadèmic i mediàtic. Per a això, s’analitza de manera qualitativa els seus efectes per a les persones treballadores, assenyalant tres punts fonamentals: dificulten la conciliació, són una font d’incertesa, i el seu caràcter de voluntarietat està viciat. Després d’això, es quantifica la seua evolució al llarg del temps i la seua incidència actual, extraient dos troballes principals: el primer és que la incidència de les hores complementàries s’ha triplicat des de 2013, fins a aconseguir en 2024 les 0,8 hores complementàries al mes per persona assalariada a temps parcial. Pel que fa al percentatge de persones a jornada parcial que les realitzen, este ha passat del 2,6% al 4,2% en el mateix període. La segona troballa és que, fins i tot amb això, es realitzen menys hores complementàries del que inicialment caldria esperar per la seua naturalesa i regulació. L’explicació més plausible és que les empreses disposen hui dia de mecanismes encara més eficaços per a organitzar de manera flexible el temps de treball de les seues plantilles (com, per exemple, la distribució irregular de la jornada), per la qual cosa el recurs a esta modalitat laboral es manté limitat.

Afegim l’informe elaborat per Lorién Cirera Sancho, del Gabinet Socioeconòmic Confederal de CGT.

La realidad de las horas complementarias en el mercado de trabajo español. Efectos e incidencias

Las horas complementarias son las horas que se realizan por encima de las horas ordinarias establecidas en los contratos a tiempo parcial (Ver Guía de horas complementarias). Esta modalidad laboral aporta flexibilidad a las empresas, contribuyendo a adaptar, sin coste adicional, la fuerza de trabajo al nivel de producción precisado en cada momento. Para los trabajadores y trabajadoras a tiempo parcial, muchos de los cuales perciben salarios muy bajos que los mantienen por debajo del umbral de riesgo de pobreza, las horas complementarias permiten aumentar sus ingresos, pero dentro de una dinámica de precariedad, con jornadas irregulares y sin seguridad de que ese ingreso adicional se mantenga a lo largo del tiempo.

El presente informe surge de la necesidad de poner el foco en la realidad de las horas complementarias, que constituyen un ámbito de la regulación laboral poco explorado a nivel académico y mediático. Para ello, se analiza de forma cualitativa sus efectos para las personas trabajadoras, señalando tres puntos fundamentales: dificultan la conciliación, son una fuente de incertidumbre, y su carácter de voluntariedad está viciado. Tras ello, se cuantifica su evolución a lo largo del tiempo y su incidencia actual, extrayendo dos hallazgos principales: el primero es que la incidencia de las horas complementarias se ha triplicado desde 2013, hasta alcanzar en 2024 las 0,8 horas complementarias al mes por persona asalariada a tiempo parcial. En lo que respecta al porcentaje de personas a jornada parcial que las realizan, este ha pasado del 2,6 % al 4,2 % en el mismo periodo. El segundo hallazgo es que, aun con ello, se realizan menos horas complementarias de lo que inicialmente cabría esperar por su naturaleza y regulación. La explicación más plausible es que las empresas disponen hoy en día de mecanismos todavía más eficaces para organizar de forma flexible el tiempo de trabajo de sus plantillas (como, por ejemplo, la distribución irregular de la jornada), por lo que el recurso a esta modalidad laboral se mantiene limitado.

Añadimos el informe elaborado por Lorién Cirera Sancho, del Gabinete Socioeconómico Confederal de CGT.