Homenatge a Lucía Sánchez Saornil

El proper divendres 2 de juny, es compleixen 53 anys de la mort de Lucía Sánchez Saornil.

Lucía és un referent al món de l’anarquisme, però també ho és per a les dones que no poden entendre un món llibertari on hi càpia el patriarcat.

Treballadora de Telefònica, participa al moviment anarquista i, des de la lluita obrera, reivindica molt especialment l’emancipació de les dones.

Tot i que de familia humil, es forma de manera autodidacta, però també estudia en la Real Academia de San Fernando, on connecta amb els moviments avanguardistes i hi participa en l’Ultraisme, sent l’única dona que figura a les seues files.

És una treballadora militant, però també una poeta d’avantguarda i una feminista activa.

Cofundadora amb Mercedes Comaposada i Amparo Poch de Mujeres Libres, totes tres posen en marxa una revista on tractaran els temes específics que ajuden a alliberar les dones de la seua triple esclavitud: la de la ignorància, la de femella i la de productora.

En molt poc temps, aconsegueixen afiliar al voltant de 20.000 dones a la causa de l’anarcofeminisme (encara que sense encunyar el terme).

La guerra la va abocar a una gran activitat. En l’àmbit periodístic escriu articles, visita el front, dóna mitings o manté correspodència amb companyes d’altres països.

La fi de la guerra la va portar a l’exili i, anys més tard, de tornada, a un exili interior tal vegada encara més trist, l’eixida del qual només podía ser la invisibilització i el silenci.

No sabem si, realment, va creure que l’esperança havia mort. Però sí que podem dir que, fins i tot havent perdut la guerra, Lucía tenia clar que somniar nous mons era important. Somniar era el primer pas per a caminar cap a la utopia.

Proper divendres 2 de juny, tornarem a retre-li, com en els darrers dotze anys, homenatge.

Enguany tindrem la sort de comptar amb la historiadora Laura Vicente per a apropar-nos a la seua immensa figura i a la revolució que, amb les seues companyes, van posar en marxa: “La Revolució de les Paraules”

Divendres 2 de juny, a les18h en la Seu de CGT València (Avinguda del Cid, 154), us esperem.

I a l’endemà, dissabte dia 3, a les 11h celebrarem l’ofrena floral al Cementeri Municipal de València com ja venim fent des de fa un bon grapat d’anys i que enguany compartirem amb la Plataforma per la Memòria de P.V. i la CNT

Salut i Alegria!